SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA

¡IMPORTANTE!:

Los recursos de esta página son fruto de las aportaciones de muchos Colegios Vedruna.

¡GRACIAS COMPAÑERAS Y COMPAÑEROS!

Joaquina Vedruna va nàixer a Barcelona el 16 d'abril de 1783, prop de les Rambles; és filla del senyor Lorenzo de Vedruna i de senyora Teresa Vidal, i la van batejar en Santa Maria del Pi, l'església de sant Josep Oriol. La família estava ben situada; el pare era procurador dels tribunals i la mare venia d'una estirp noble aburgesada.

Quan tenia dotze anys, Joaquina es va presentar en el convent de les religioses carmelites de Barcelona, intentant aconseguir que li obriren la porta per a quedar-se dins. Insistia amb vehemència, però la prudència de les monges responsables només van veure en ella a una xiqueta deliciosa que mostrava la seua grandesa d'ànim i el seu amor a Jesucrist, i per això van voler mantindre amb fermesa la seua negativa, que, per les circumstàncies, coincidia en tot amb el pensament dels pares. Quatre anys més tard, en el 1799, amb setze anys d'edat, se la veu ja casada amb el senyor Teodoro Mes, home ric de Vic, i procurador com el seu sogre. Van formar una família molt feliç que va créixer ràpidament. El seu marit va haver d'intervindre activament en la guerra de la Independència; Joaquina va córrer grans perills i no li va quedar un altre remei que ocultar-se en el massís del Montseny. Van tindre huit fills per a criar i educar; i ella ho va fer molt bé, perquè el seu marit va morir prompte, en 1816, i a Joaquina li va quedar la tasca de traure'ls avant. Li va eixir bé, millor del que era d'esperar en una viuda; a banda dels dos que es van morir, els altres fills van prendre hàbits, menys Inés, que es va casar per a entrar també en el club de famílies nombroses amb sis fills.

L'última part de la seua vida comença amb la intervenció de l'apòstol de l'Empordà, el caputxí fra Esteban d'Olot, que li va obrir l'horitzó de la seua vida espiritual i apostòlica, suggerint-li la fundació d'una orde religiós de vida activa que es dedicara a l'ensenyança i a la caritat. El bisbe Corcuera, de Vic, va comprendre la iniciativa, la va recolzar amb entusiasme, va assenyalar l'hàbit de carmelites que haurien d'utilitzar i va refinar les regles abans d'aprovar-les al gener de 1826. Havia nascut la Congregació de les Carmelites de la Caritat, l'aprovació canònica de la qual es concediria en 1850. Ella va obrir el camí, professant amb huit dones més, el 26 de febrer de 1826. Amb les abundants vocacions que el Senyor anava manant, Joaquina va fundar l'Hospital de Tárrega (1829) i la Casa de la Caritat de Barcelona, en el mateix any; després, en Solsona, Manresa, Vic, Cardona i més llocs, a pesar de les traves, dificultats i condicions provinents dels ambients liberals.

Joaquina va arribar a patir la presó -va comentar que «unos dies de retir li assentarien molt bé a mon alma»-, i, quan va arribar la guerra carlina, van dissoldre la Congregació i va haver de passar a França previ calvari del pas del Pirineu, sense cap tipus de recurs per a subsistir, que li va portar a afirmar: «Viurem a costa de la senyora més poderosa que hi ha en el món, la divina Providència». Al seu retorn en 1842 va reobrir el noviciat. Quan va morir en la Casa de Caridad de Barcelona, contagiada del còlera, havia fundat una trentena de cases amb més de tres-centes monges.

La va canonitzar el papa Joan XXIII el 12 d'abril de 1959.

Font: Archimadrid.org

Ficha interactiva: Vida de Santa Joaquina

Joaquina de Vedruna (11:00 min)

Vídeo ESO (6:42)

Power Point La Mirada de Joaquina
BOOK CREATOR AQUÍ
Oca Vedruna (Genially para INFANTIL): AQUÍ

Memory Santa Joaquina AQUÍ
Santa Joaquina se presenta AQUÍ
PASAPALABRA DE SANTA JOAQUINA(para Primaria): AQUÍ
CONCURSO:¿Conoces a Santa Joaquina?